Barcelona (ES) 9-10-1916 / Barcelona (ES) data desconeguda.

Arquitecte. Il·lustrador. Dibuixant. Pintor.

Estudia primària a París (FR) i secundària entre Espanya i Veneçuela. Es forma com a pintor a l’Escola d’Arts Plàstiques de Caracas i inicia els seus treballs com a dibuixant arquitectònic sota la direcció de l’arquitecte suís, residenciat a Veneçuela, Herman Blaser.

Viatja al Brasil i l’Argentina i fa estudis sota la direcció d’Oscar Niemeyer (1907-2012) l’arquitecte que va concebre Brasília. A París és alumne del taller de Le Corbusier. Fa un postgrau en arquitectura a Berkeley, Califòrnia (EUA) el 1966.

Desenvolupa múltiples activitats: és caricaturista per al setmanari de Caracas “Fantoches”, fa il·lustracions per a la revista infantil Billiken i exposa els seus dibuixos en galeries de Veneçuela i l’exterior.

S’exerceix com a dibuixant del Ministeri d’Obres Publiques de Veneçuela, així com en diverses oficines d’enginyeria i arquitectura. Funda la primera escola lliure de topografia i dibuix a Caracas.

Se li atribueix el disseny arquitectònic de la Plaça Las Tres Gracias, situada en els voltants de la Ciutat Universitària de Caracas, que allotja entre d’altres a la Universitat Central de Veneçuela i a l’Hospital Clínic Universitari.

El 1961 s’estableix a Puerto Rico i el 1969 es muda a Boston, on fixa la seva residència i obre un taller de pintura. En data no coneguda es trasllada a Barcelona, on mor.

Mimó Mena i la Reurbanitzación del Silencio

Va ser el cap de departament de dibuix del projecte conegut com a “Reurbanitzación del Silencio”

Va ser triat per haver treballat molt de prop amb el destacat arquitecte veneçolà Carlos Raúl Villanueva (1900-1975) mentre aquest preparava la seva proposta per al concurs d’aquest emplaçament.

Fet i fet el plantejament de Villanueva va resultar guanyador i va ser construït al centre de Caracas, entre 1942 i 1945.

Va ser a casa de Mimó Mena -incloent sala, garatge i pati- on es van elaborar els plànols i maquetes que van anar a concurs. Mimó va haver de demanar a la seva esposa que no toqués res mentre es feia el treball, ja que el mestre Villanueva acostumava a prendre qualsevol tros de paper i fer-hi esbossos i ratlles, posant el paper del dret i de l’inrevés, dibuixant tant a les vores com al centre. A final, el que semblava la solució quedava en qualsevol vora d’un paper.

Font: La Reurbanització El Silenci. Crònica. 1942-1945. Ricard de Sola Ricardo. Ernesto Armitano. Editor.

Imatge: Sven Mieke on Unsplash