1913-1993 – lloc de naixement i mort desconeguts

Traductora. Escriptora. Mestressa de casa. Poliglota.

Va ser l’esposa del metge psiquiatre barceloní Joaquim Alier Gómez i mare dels seus dos fills.

Es van conèixer a l’Hospital Psiquiàtric de Sant Andreu, a Barcelona (ES), on ell treballava de metge i ella feia tasca social.

A la Guerra Civil ell s’incorpora a l’exèrcit republicà com a tinent metge del cos de tren hospital núm. 9, a Martinet-Bellver (Cerdanya).

El 5 de novembre de 1938 es van casar a Martinet. El viatge de noces el van fer anant a Barcelona amb una ambulància i portant un be, que els van rostir a l’Hotel Continental de Barcelona (Rambla Canaletes, 10), sota la condició que el repartirien amb els cuiners donada l’escassetat d’aliments de l’època.

Van passar la resta de la guerra a Martinet, des d’on el 9 de febrer de 1939, hores abans de ser ocupats per les tropes franquistes, van passar la frontera amb la resta del servei mèdic a través de Perpinyà i es van refugiar a Blois, capital de departament francès de Loir-et-Cher.

Inicialment el pla de la família era exiliar-se a Anglaterra, però un problema burocràtic els va fer inelegibles.

Decideixen venir a Veneçuela a bord del vaixell “Simón Bolívar” i van arribar a la Guaira el 30 d’abril de 1939. El seu marit, gràcies a l’ajuda d’altres catalans que els havien precedit, va obtenir aviat la posició de metge del Ministerio de Sanidad veneçolà per a la regió de Barlovento, càrrec que havia d’exercir a lloms de mula.

Posteriorment va ser nomenat metge-director de la colònia sanitària infantil de Los Teques (estat Miranda) i de Maiquetía (estat Vargas), i el matrimoni es va poder establir en la Vila Herminia de Los Teques, on el 28 de juliol de 1941 va néixer el primer fill, Roger.

Maria Teresa exercia de traductora de l’anglès i el francès per al Ministeri de Cultura veneçolà.

Tot just se signa la pau a Europa (8 de maig de 1945) la família marxa de Veneçuela i es muden a Nova Guinea. Vivien en el que avui es coneix com a Indonèsia. Allà neix el segon fill, Carles.

Arran de la independència d’Indonèsia (01/01/1950), li va ser renovat el contracte, ara per al govern indonesi, i Maria Teresa, que havia adquirit, com ell, el domini de la llengua malaia, va ser sòcia prominent del “Club de la Dona”, on va coincidir amb l’esposa de l’aleshores president indonesi Sukarno (1901-1970), que va convidar el palau presidencial el matrimoni Alier en més d’una ocasió.

La situació política i econòmica d’Indonèsia va començar a deteriorar-se i el 1952 decideixen anar als Estats Units. De 1952 a 1954, mentre Alier era psiquiatre resident del Creedmoor State Hospital de Nova York i professor de la New School for Social Research, Maria Teresa treballava per a la Shirley Stewart Literary Agency.

El 1954 tornen a Barcelona, on ell obre una consulta privada i ella exerceix com a traductora independent.

Es muden a Reus, a 110 quilòmetres de Barcelona (ES). El seu marit mor el 1968 i ella li sobreviu 25 anys i va morir el 1993.

Fonts:

Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Volum LVXI. Any 2014

Fotografía: Maria Teresa Aixelà.  Arxiu Família Alier Aixelà.