Talentosa, independent i avançada al seu temps, la seva mare Ignacia volia que anés a missa a Maracay (VE), a demanar perdó pels seus “pecats”. En subhasta realitzada el 2019, una de les seves obres va superar els tres milions de dòlars.

Nascuda a Anglès (Girona – ES) el 1908, batejada com Maria del Remei Alicia Rodriga Varo i Uranga, va ser una pintora surrealista, escriptora i artista gràfica espanyola, exiliada política a Mèxic i naturalitzada mexicana.

Va ser una de les primeres dones que va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid. El 1932 es va establir a Barcelona, on va treballar com a dissenyadora publicitària, sumant-se al grup surrealista català Logicofobista.

 

 

El 1937 va viatjar a París al costat del poeta surrealista francès Benjamí Péret i el 1941, amb l’arribada dels nazis a la capital francesa, s’exilià a Mèxic. El 1946 se separa de Péret i es dedica a la il·lustració publicitària.

Encara que no li agradava viatjar, el 1947 marxa cap a Veneçuela amb el seu nou company, el pilot francès Jean Nicolle i dos amics.

A Veneçuela es trobaria amb el seu germà Rodrigo, metge epidemiòleg contractat pel Ministeri de Sanitat i Assistència Social veneçolà i amb la seva mare, Ignacia Uranga i Bergareche.

Era comprensible la reacció de la seva mare, una dona profundament religiosa al veure-la arribar amb Jean Nicolle, un home atractiu i catorze anys més jove que ella, amb qui convivia obertament, sense estar casats.

Ignacia desaprovava la vida que la seva filla portava i li preocupava tant la salvació de la seva ànima, que no deixava de demanar-li que l’acompanyés a missa a procurar el perdó diví. Va accedir a fer-ho, però només una vegada.

El seu germà li aconsegueix una ocupació per a realitzar il·lustracions tècniques. La Remei fa estudis microscòpics dels mosquits i realitza grans dibuixos d’aquests insectes per a una campanya de salubritat antipalúdica.

Molta de la seva obra es va utilitzar extensament en la formació de brigades mèdiques i sanitàries de Veneçuela. Com era necessari mostrar amb la major exactitud possible tota mena de detalls dels insectes estudiats, aquest treball va permetre a la pintora descobrir un món en miniatura que va influir en la seva obra posterior.

Entre 1947 i mitjan 1949, resideix entre Caracas i Maracay, i viatja per Veneçuela arribant a conèixer l’àrea on neix el riu Orinoco -el més gran del país i el tercer més cabalós del món- que plasma en una de les pintures més interessant, “Exploració de les fonts de l’Orinoco”.

El 1949 va tornar a Mèxic, on va continuar amb la seva tasca d’il·lustradora publicitària. Va conèixer a artistes com Frida Kahlo i Diego Rivera, però va establir nexes d’amistat més forts amb altres intel·lectuals a l’exili, en particular amb la també pintora surrealista britànica Leonora Carrington.

El 1955 realitza la seva primera exposició. El 1958 obté el primer lloc en el Saló de la Plàstica Femenina a les Galeries Excélsior. La seva producció artística no es va aturar fins a la seva mort, el 8 d’octubre de 1963 a la capital mexicana d’un infart de miocardi, amb tot just 55 anys.

Al maig de 2019, una de les seves obres, “Simpatia (La ràbia del gat)” va ser comprada per l’empresari i col·leccionista d’art, l’argentí Eduardo Constantini per 3.135.000 dòlars en una subhasta d’art modern de Christie’s a Nova York.

Varo va ser polèmica fins després de morta i les seves obres són molt sol·licitades i per tant, molt costoses.

Va deixar com a hereva universal -els seus béns i quadres- a la seva única neboda, filla del seu germà Rodrigo, el metge que la va acollir a Maracay. Després d’un sonat litigi, les obres van passar a formar part del patrimoni de l’estat asteca.

Font:

Viatges inesperats: l’art i la vida de Remedios Varo. Per Janet A. Kaplan. Edicions Era. 1988.

Imatge: © RTVE.