Barcelona (ES) 1905 – Barquisimeto (VE) 1983

Sindicalista. Líder laboralista. Catalanista

Fill de Joaquim Baig i Concepción Aribau. Va viure al número 6 de la plaça Miró de Vilanova i la Geltrú.

Abans de complir els 30 anys, va ser president de l’Associació de Treballadors de Productes Pirelli, SA. Allà va dur a terme accions reivindicatòries, especialment dirigides al sector femení de la fàbrica.

La seva combativitat el va fer rebre amenaces i coaccions dels empresaris. A més, les seves activitats per a la cultura catalana – va ser visible a l’organització del primer concurs de Sardanes de Vilanova l’octubre de 1945, el va indisposar amb les autoritats.

El juny de 1952 va emigrar al Brasil i dos anys després es va establir a Montevideo (UY). Allà va ser elegit president de l’Esbart del Casal Català.

El juny de 1973, un cop d’estat acabà amb la democràcia uruguaiana, creant un clima d’agitació social. Dos dels seus fills, Joaquim i Jordi, també sindicalistes, comencen a patir amenaces per faccions de la dictadura militar.

El 1975, amb 70 anys, va emigrar amb tota la família a Veneçuela, establint-se a la ciutat de Barquisimeto, a la zona central occidental del país.

Allà va morir el 1983.

Fonts:

Veu Obrera. Enllaç aquí.

Medium. Enllaç aquí. 

Vila Web. Enllaç aquí.