Francesc Xavier Balmis i Berenguer
Alacant (ES) 2-12-1753 / Madrid (ES) 12-2-1819
Metge militar i cirurgià honorari de la cort del rei Carles IV.
Com una visita tan curta, de menys de tres mesos sigui considerada com una presència que va deixar arrels a Veneçuela?
Molt fàcil: L’il·lustre alacantí Balmis i Berenguer va portar a aquesta part de món -en 1804, a un quart de segle de la batalla de Carabobo- ni més ni menys que la recentment descoberta vacuna contra la verola.
Francisco Javier de Balmis i Berenguer va ser un metge militar. El seu nom ha quedat vinculat a la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna —també coneguda com a «Expedició Balmis», en el seu honor— que ell mateix va realitzar cap a les possessions espanyoles d’Amèrica i Filipines per a difondre la vacuna de la verola, una fita en la història de la medicina.
Nascut a Alacant el 2 de desembre de 1753, Balmis es va traslladar a l’Havana, i més tard a la Ciutat de Mèxic. Allí va servir com a primer cirurgià a l’Hospital de Sant Joan de Déu i va poder estudiar remeis per a malalties venèries, que li serviria per a publicar més tard el “Tractat de les virtuts de l’atzavara i la begònia (Madrid, 1794).
De tornada a Espanya, va arribar a ser el metge personal de Carles IV. Va persuadir al Rei d’enviar una expedició a Amèrica a propagar la recentment descoberta vacuna de la verola. Balmis i José Salvany van ser l’ànima de l’expedició, la qual va partir del port de La Corunya el 30 de novembre de 1803 a bord del navili María Pita. D’allí va viatjar a Sant Joan de Puerto Rico, La Guaira, Puerto Cabello, l’Havana, Mèrida, Veracruz i la Ciutat de Mèxic.
La vacuna va arribar a llocs tan llunyans com a Texas al nord i a Nova Granada al sud.
Encara que no el mateix Balmis, altres membres de la seva expedició van portar la vacuna a Amèrica del Sud, fins a Chiloé, en l’actual República de Xile, i en aquesta època el territori més al sud sota domini espanyol en el Pacífic.
A la Ciutat de Mèxic, a Balmis li va costar convèncer al virrei Josep de Iturrigaray, però finalment ell i el seu fill van ser vacunats.
L’expedició de Balmis arriba a Port Cabell el 20 de març de 1804. Aquesta població de la Capitania General de Veneçuela estava molt distant de la capital, Caracas, on els esperaven.
Per a desplaçar-se amb rapidesa a la seva destinació i amb utilitat per a la campanya vacunadora, Balmis divideix l’expedició. Un grup es desplaça per terra, al llarg de la Vall de Aragua, i un altre per mar, a bord del guardacostes Rambli; es traslladen a la capital veneçolana.
Van trigar a arribar a Caracas més de 10 dies per les rutes en què es van dividir. Una vegada que van arribar a la capital, van començar les vacunacions. El dia 30 de març de 1804, divendres sant, Balmis vacuna per primera vegada a Caracas a 64 persones. En aquesta ciutat la vacuna es va rebre amb gran admiració.
Una vegada establerta la vacuna a Caracas, i després d’haver-se creat una opinió pública favorable a aquesta, la ciutat es va erigir com a centre difusor per a tota la Capitania General de Veneçuela. Des de la capital es va enviar la vacuna als territoris de Coro, Puert Cabello, Ortiz, Santa María de Iripe, Tocuyo, Maracaibo, Cumaná i fins i tot a l’illa Margarita.
Balmis, en primera instància, i tots els membres de l’expedició van comptar amb el suport del Governador i Capità General, Manuel Guevara y Vasconcelos. La pressió de l’epidèmia de verola que s’havia generalitzat en Nova Granada augmenta l’entusiasme. En aquest territori, Balmis, amb el vistiplau del Capità General de Caracas, va crear la primera Junta de Vacuna del continent americà el dia 23 d’abril de 1804.
El reglament de creació i establiment d’aquesta institució va servir de model per a altres poblacions d’Amèrica.
L’estada de l’Expedició de la Vacuna en el territori de Caracas va ser satisfactòria professionalment i agradabilíssima personalment. Van comptar amb el suport de la població en les vacunacions i van ser reconeguts com a guardians de la salut pública.
Una vegada complerta la seva missió -vacunen a 12.000 persones- salpen de la Guaira el 8 de maig de 1804 amb destinació a l’Havana i posteriorment a Mèxic, escales que van tenir major durada que la veneçolana.
El setembre de 1805 Balmis va salpar a bord del Magallanes del port d’Acapulco cap a Manila, capital de les Filipines, i el 1806 va tornar a Espanya. En el seu viatge de retorn encara va difondre la vacuna per Macau i Cantó (la Xina) i a l’illa de Santa Elena, possessió anglesa de l’Atlàntic sud.
FONTS:
Foto: Francisco Javier Balmis, bust situat en la Facultat de Medicina de la Universitat Miguel Hernández de Sant Joan d’Alacant, Espanya.
BALMIS ET VARIOLA. Autors: JOSÉ VICENTE TUELLS HERNÁNDEZ / SUSANA MARÍA RAMÍREZ MARTÍN Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat © 2003
Archila, R. “La Expedición de Balmis en Veneçuela, IV Congreso Panamericano de la Historia de la Medicina” Caracas, 1969.
